S/D

Clean Pastures

Freleng és el director amb un nombre més gran d'obres incloses en el llistat dels "Eleven censored" ("Les onze censurades"), i 'Clean Pastures' és una de les pel·lículas d'animació més controvertides, no només de Freleng, sinó de tota la dècada dels treinta.

King Neptune

Rodat abans de l'entrada en vigor del Codi Hays (que les productores americanes es van auto-imposar per regular el que no es considerava adequat mostrar al cinema). Disney ens sorpren amb sirenes amb top-less i un mariner homosexual. Un cartoon musical sense diàlegs i en Technicolor.

Eveready Harton in Buried Trasure

Un dels nou 'oldmen' de la Disney, l'animador Ward Kimball, va dir sobre aquesta sorprenent obra: "El primer cartoon pornogràfic el van fer tres estudis a Nova York. Cadascún va rodar-ne una part sense dir a la resta què estaven fent: l'estudi A va acabar de dibuixar el seu segment i va passar el rotlle a l'estudi B... Hi van estar involucrats Max Fleischer, Paul Terry i gent de l'estudi que feia Mutt&Jeff".

The Three Ages

Les tres edats que esmenta el títol són la de pedra, la Roma imperial i l’edat contemporània. Keaton ens explica, en el seu primer llargmetratge, una història d’amor adaptada a cadascuna de les tres èpoques fent una paròdia intel•ligent de la intolerància.

The Scarecrow

Keaton i Roberts comparteixen una casa de camp i el fet que ambdós estan enamorats de la filla del granger. Keaton, disfressat d’espantaocells, causarà molts problemes al seu rival i al granger.

Petites meravelles de l’animació letona

Es projecten els curtmetratges següents, tots exhibits al festival de Berlín d’enguany: `'Quan les pomes rodolen' (Reinis Kalnealis, 2009. Dibuix); 'El nen gla (Dace Riduze, 2012. Ninots); 'L’homenet de massapà' (Dace Riduze, 2014. Ninots); 'Pintant la natura' (Dace Riduze, 2014. Ninots); 'Els eriçons i la ciutat' (Evalds Lacis, 2012. Ninots) i 'Rates al museu' (Janis Cimermanis, 2013. Ninots).

La première nuit

Un nen s’escapa de l’escola per seguir una nena que ha vist durant uns instants. Al seu darrere, s’introdueix al metro de París, que serà l’escenari del seu estrany periple. La primera incursió en el cinema de ficció de Franju és aquest curt que actualitza el mite d'Orfeu i Eurídice'.