Llibres i catàlegs

David Fincher és considerat un dels grans mestres del cinema contemporani americà, fill absolutament legítim d’autors del “Nou Hollywood” dels anys setanta com Scorsese, Spielberg o de Palma.

Els títols de crèdit sovint passen inadvertits i actuen com elements bàsicament funcionals, però a la història del cinema hi ha autèntiques obres mestres amb una narrativa i disseny pròpies de pel·lícules.

El film català "Història de la meva mort" es va emportar el principal premi del Festival de Locarno i va ser escollida com una de les millor pel•lícules de l’any passat per la revista "The New Yorker".

El crític, programador cinematogràfic i alhora director de documentals Jason Wood fa una panoràmica del cinema contemporani de la mà dels principals artífexs.

L’intent de traslladar a la gran pantalla el món propi dels contes de Julio Cortázar ha comptat amb diferents temptatives.

En 1981, Jean Mascolo i Jérôme Beaujour graven Marguerite Duras mentre filma "Agatha et les lectures limitées", aquest material esdevindrà el documental Duras filme.

Anàlisi de tretze directors europeus que us permetran descobrir o redescobrir grans cineastes que sovint han estat menystinguts malgrat ser-hi, per la seva obra i trajectòria, imprescindibles dins de la cinematografia mundial.

Theo Angelopoulos ha estat el director capdavanter durant tota la seva vida professional de la cinematografia de Grècia, un país no gaire prolífic fílmicament parlant.

La Belle et la Bête de Jean Cocteau és una fantasia onírica amb un món propi que han fet d’aquesta la millor adaptació del conte de Leprince de Beaumont i probablement el millor film del director francès.

Molts són els llibres que han repassat la vida de Truffaut i de les seves pel•lícules. Molts són els crítics i historiadors que han parlat de la seva obra i de la seva rellevància al món del cinema.