Llibres i catàlegs

Quentin Tarantino ha esdevingut un dels directors més rellevants de les dues últimes dècades, amb una personalitat que no deixa indiferent a ningú.

El hongkonguès Wong Kar-wai és considerat un dels cineastes més poderosos estèticament del cinema oriental dels darrers vint anys.

El volum sobre Sen to Chihiro (El viatge de Chihiro) inaugura aquesta col•lecció de l’editorial Héroes de papel dedicada a Ghibli, un dels estudis d’animació més importants del món i pare, entre d’altres, de Tonari no Totoro (El meu veí Totoro), Mononoke Hime (La princesa Mononoke) i mols altres clàssics de l’animació japonesa.

L’In-Edit ha aconseguit en menys de tretze anys, no només assolir, sinó que també consolidar-se com el festival de cinema documental musical més important de l’estat espanyol i uns dels més rellevants da nivell europeu.

Els ressons de Richard Matheson en el món del cinema són innombrables, des de les adaptacions de les seves novel•les o relats fins als guions originals, o no, que va escriure per a cinema i televisió.

Com qualsevol altra disciplina, el cinema té el seu llenguatge propi, els seus símbols i imatges comuns que ens porten a llocs reincidents.

Quan anem a veure una pel•lícula, ens seiem a la butaca del cinema, gaudim (o no) del seu metratge i esperem que la projecció s’acabi.

Steven Spielberg és un mestre del cinema contemporani, això és irrebatible, però també és important destacar la seva tasca de productor a càrrec d'Amblin Entertainment.

Sobre el darrera època daurada del cinema independent nord-americà s’ha parlat i s’ha escrit sovint, però malgrat els diferents punts sempre s’acaba reincidint, lògicament, en els mateixos directors: Quentin Tarantino, Wes Anderson, Jim Jarmusch, Richard Linklater o Kevin Smith, entre d'altres.

A la Itàlia de finals dels anys cinquanta, mentre una gran majoria dedicava els seus esforços a realitzar films neorealistes, un grup d’autors se centraren en un cinema que es trobava a les seves antípodes, el cinema de terror gòtic.