Premsa

Centenars de cineastes han passat per la nova seu de la Filmoteca des que es va inaugurar ara fa més de dotze anys. Noranta-set d’ells han estat recollits en un llibre que, editat per Lunwerg, recull fotografies d’Óscar Fernández Orengo, un text d’Esteve Riambau que recorda el seu pas per la Filmoteca i la seva empremta en el llibre de signatures.

Cada fotografia captura una mirada acostumada a veure el món des de darrera una càmera. Darrera cada personatge hi ha uns records i unes vivències que vam compartir i valia la pena conservar.

La 32a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (MIFDB) torna com cada any a la seu històrica de la Filmoteca de Catalunya del 21 al 26 de maig, amb una programació que té les cartografies com a espina dorsal, amb la organització i coordinació de Drac Màgic.

Sidney Lumet

Es compleixen 100 anys del naixement d’un dels grans artesans del Hollywood de la segona meitat del segle XX. Foguejat en els escenaris de Broadway i com a realitzador en la primera generació del mitjà televisiu, on dirigeix en directe més de 200 emissions, Lumet debuta en el cinema el 1957 amb 12 Angry Men (12 homes sense pietat), i es converteix en un dels pares del cinema social urbà, amb el qual dissecciona, amb mirada lúcida i coherent, la violència i la corrupció del sistema policial, judicial i polític del seu país.

Pablo La Parra Pérez, llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de València i doctor en Estudis Cinematogràfics i Culturals per la Universitat de Nova York, ha estat escollit com a nou director de la Filmoteca de Catalunya per als propers quatre anys, en una decisió que tanca el concurs públic internacional iniciat enguany.

La Filmoteca de Catalunya s’afegeix al programa d’activitats de la Primavera Santos que promou el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa amb un viatge pel cinema vist per l’artista durant tres dimarts de maig consecutius (14, 21 i 28).

Ja fa vint anys que la Filmoteca aplega les pel·lícules del darrer any més ben valorades pel nostre cercle de crítics i programadors de cinema, en un dels cicles més esperats i valorats pels espectadors. En les darreres edicions els títols es divideixen en dues seccions: els que s’han estrenat a les pantalles comercials i els que únicament s’han pogut veure en plataformes o festivals.

La recent digitalització de Tras el cristal (1985), títol de debut d’Agustí Villaronga que ell considerava l’únic de la seva filmografia que havia pogut desenvolupar d’una manera absolutament lliure i personal, és el pòrtic d’una retrospectiva íntegra del cineasta mallorquí, que estarà acompanyada per alguns dels seus col·laboradors més propers com Marisa Paredes, Jaume Peracaula, Isona Passola o Josep Maria Civit.

La història del cinema és plena de tàndems creatius. D’alguns d’ells han sorgit algunes de les pel·lícules més inspiradores que recordem.

Adoptada per una parella d’edat avançada a qui anomenava “avis”, i sense haver conegut mai els seus pares, Naomi Kawase (Nara, Japó, 1969) descobreix en el cinema l’instrument idoni per indagar la seva identitat i els seus orígens, i queda fascinada per la capacitat de connexió emocional de les pel·lícules i la seva facultat de preservar el temps.

L’arxiu subterrani. Found Footage

El cinema domèstic sovint ha estat el primer pas en la carrera de molts cineastes amateurs. La voluntat de capturar el món que els rodejava va impulsar els aficionats a filmar amb les càmeres de 9,5, 16 o 8 mm no només escenes familiars, sinó també moments històrics que, anys després, s’han convertit en matèria primera per a multitud de cineastes que reflexionen sobre la memòria individual i col·lectiva.