Programació setembre 2024

Delphine Seyrig: actriu, cineasta i activista

Una de les integrants de Les Insoumuses, el col·lectiu feminista francès dels anys 1970 i 1980,  és la protagonista del mes de setembre amb cicle propi: l’actriu i militant feminista Delphine Seyrig (1932-1990). La retrospectiva recull el seu triple vessant d’intèrpret, directora i activista, des del seu debut a L’année dernière a Marienbad (1961) d’Alain Resnais i la consolidació com a rostre icònic del cinema d’autor, que van abonar també cineastes com Losey, Truffaut o Buñuel. En treballs posteriors al Maig del 68 es replanteja les seves idees com a dona i com a actriu, i s’orienta a projectes enfocats des del punt de vista femení dirigits per Marguerite Duras, Ulrike Ottinger o Chantal Akerman, tot trencant amb la imatge idealitzada i estereotipada que arrossegava.

El cicle es completa amb l’obra reivindicativa de Les Insoumuses, signada per Carole Roussopoulos, Ioana Wieder i la mateixa Seyrig, amb un ús innovador del video com a eina de protesta i conscienciació social, i esdevé un complement imprescindible de l’exposició “Precursores: feminismes, càmera en mà i arxiu a l’espatlla”, que estarà oberta fins al 17 de novembre i presenta altres activitats paral·leles, com la xerrada Construir un arxiu fílmic feminista, a càrrec de les activistes del Centre de Documentació de Ca la Dona i l’equip de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, o una visita comentada amb Imma Merino, periodista i crítica de cinema, assessora de l’exposició “Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar.” del CCCB (fins al 8 de desembre de 2024), que tot seguit presentarà la pel·lícula d’Agnès Varda L’une chante, l’autre pas (1977), que és una de les darreres cites de la retrospectiva dedicada a la cineasta Agnès Varda essencial.

Alfred Hitchcock sonor

Continua la revisió completa de la filmografia sonora del mestre del suspens que ha ocupat bona part de la programació d’aquest estiu. El cicle ha seguit l’ordre cronològic, i fins al 15 de setembre permetrà veure en pantalla gran alguns dels títols més emblemàtics i populars del director de la dècada de 1960: Con la muerte en los talones, Psicosis, Els ocells, Vertigo o Marnie, fins a completar-lo amb el seu darrer film, Family Plot (1976).

La programació vinculada al Centenari del Cinema Amateur a Catalunya té dos programes integrats en el cicle que explora l’ús d’imatges domèstiques en obres cinematogràfiques, L’arxiu subterrani. Found footage, amb films com Spell Reel (2017), de l’artista portuguesa Filipa César, que reflexiona sobre la història política de l’Àfrica occidental i el paper de les imatges en moviment en la creació i el llegat d’aquesta història, o Silverlake Life: The View from Here, que recull els últims mesos de vida quotidiana del cineasta Tom Joslin amb la seva parella després que tots dos fossin diagnosticats de sida el 1989. Després de la mort de Joslin, un amic de la parella, Peter Friedman, crea un diari fílmic a partir de les cintes VHS que havia gravat Joslin, amb amor, humor i tendresa.

La Filmoteca amb les Festes de la Mercè

I el cinema amateur encara tindrà una sessió molt especial vinculada a la festa major de Barcelona. Cinema-concert a la fresca a la plaça de Salvador Seguí, a la façana de la Filmoteca, amb una selecció de peces amateur d’entre 1928 i 1935 a ritme de jazz. S’hi projectaran: Un terrat (Llorenç Llobet-Gràcia, 1928); Eleccions (Josep Arola, 1932). Fragment de Reportatges i reculls anys trenta; Baix Llobregat (Amadeu Real Vallès, 1935); Vol de gavina (Manuel Amat Rosés, 1934); Pluja (Rossend Torras, 1930) i La posada del terror (Adolfo Gaisser Foix, 1935). Amb acompanyament musical en directe del grup Cruscat Ramblers. Sessió gratuïta diumenge 22 de setembre a les 21.30 h.

I la Mercè d’enguany té com a ciutat convidada Casablanca. La Filmoteca s’hi adhereix amb la projecció gratuïta dimarts 24 de setembre a les 20.00 h a la Sala Chomón del film Haut et fort (2021), celebració de la cultura juvenil, la música i l’art com a eines poderoses per al canvi social que va ser seleccionat a la secció oficial del Festival de Cannes.

Espectador 1.500.000

El febrer passat la Filmoteca va rebre l’espectador un milió i mig des que es va inaugurar la seu del Raval el febrer del 2012. Va ser l’Arnau Rodríguez Garcia, estudiant de la Universitat Pompeu Fabra que va assistir al cicle Aula de Cinema, i entre les recompenses per aquest honor hi havia la possibilitat de programar la pel·lícula que volgués. L’escollida és el clàssic del musical europeu Les demoiselles de Rochefort (Jacques Demy, 1966), que ell mateix presentarà divendres 20, i que tindrà com a complement ideal el documental d’Agnès Varda sobre el film, Les demoiselles ont eu 25 ans, que clourà divendres 27 la retrospectiva dedicada a la cineasta.

Sarah Maldoror

El Museu Tàpies programa el seminari “Sarah Maldoror. Una identitat alternativa”, que reivindica aquesta pionera del cinema africà i el meravellós llegat que ens ha deixat entorn de la negritud. Una obra essencial a l’hora d’abordar el moviment descolonial i les lluites per la diversitat social. La Filmoteca acull dues sessions que s’hi vinculen, la primera de les quals comptarà amb la presència de la filla de la cineasta, Annouchka de Andrade, per aprofundir en la poètica visual d’aquesta creadora que va apostar per una societat futura sorgida de l’anticolonialisme i el panafricanisme.

I també...

Història permanent del cinema català presenta la pel·lícula de José María Nunes Biotaxia (1967), interpretada per Núria Espert, Pablo Busoms i Joaquim Jordà, digitalitzada gràcies al projecte Visibilitzem el cinema català.

FilmoXarxa, el programa que porta la Filmoteca arreu del territori gràcies a la col·laboració de la Federació de Cineclubs, estrena nou catàleg per al període 2024-2026, que també s’anirà presentant a la seu del Raval. El primer títol és You Resemble Me (Dina Amer, 2021), història sobre dues germanes als afores de París en què esclata el trauma cultural i intergeneracional.

Reprenem el cicle transversal que aquest 2024 recupera l’obra del mestre suec Victor Sjöström, amb La noia de la granja del llac (1917), primera de les seves adaptacions de l'obra de l'escriptora Selma Lagerlöf, i una de les incursions del cineasta com a actor, Ordet (1943), primera versió cinematogràfica de l'obra teatral de Kaj Munk que més tard faria cèlebre Dreyer.

L’escriptor, traductor, crític i guionista Rubén Lardín presenta el seu darrer llibre, Las ocasiones, en una conversa amb el dramaturg, actor i cineasta Iván Morales. La sessió culminarà amb la projecció de L'Atalante de Jean Vigo.

Dues sessions d’homenatge a l’arquitecte i artista visual Albert García-Alzórriz (1992 - 2023) i el seu llegat cinematogràfic: pel·lícules que són una simfonia d'elements visuals i sonors que, combinats amb un sentit agut de la narrativa, ofereixen una experiència immersiva i transformadora.

Celebrem el Dia Mundial de la Llibertat d’Expressió de Pensament amb la projecció d’Spotlight (Thomas McCarthy, 2015), film guardonat amb l’Oscar basat en la història real de l’equip de periodistes del Boston Globe que l’any 2002 va destapar els escàndols de pederàstia comesos durant dècades per capellans de l’estat de Massachusetts, investigació que va ser recompensada amb el Premi Pulitzer.

El projecte multidisciplinari Cinema cec proposa la necessitat d’una interrupció visual, d’una certa ceguesa, enfront de la sobreexposició a les imatges. Quatre sessions de projeccions de pel·lícules “cegues” en correspondència amb els quatre colors en què es divideix el projecte: blanc, negre, vermell i blau. La Filmoteca acull les sessions blanca i vermella, amb peces de Pere Portabella i Carles Santos o Godard, mentre que Xcèntric presentarà la blava i Zumzeig, la negra.

Presentació del programa de Transhumant Festival 2024, certamen de cinema i fotografia compromès amb la transformació social que porta el cinema als pobles i als col·lectius vulnerables. La sessió inclou una actuació de la cantautora Rebeca Soul, dinamitzada per a persones sordes per una intèrpret de Llengua de Signes catalana de l'Associació Encantados.

La segona edició de Cinema i geografia projectarà el documental de Kleber Mendonça Filho Retratos fantasmas, una mirada nostàlgica a Recife i, sobretot, als grans cinemes de la ciutat brasilera de la seva infància i joventut, una mirada que va enlluernar els cinèfils de Cannes el 2023.

IndiFest, el Festival de Cinema Indígena de Barcelona, inaugura la seva 17a edició amb la projecció de Tiempo de lluvia, d’Itandehui Jansen, una obra mixteca que mostra una història de migració i la relació entre la ciutat i la comunitat.

Sessió d’homenatge a Paul Auster, referent clau de la literatura contemporània traspassat recentment, amb la projecció d’Smoke, el seu debut com a guionista, tota una oda al districte novaiorquès de Brooklyn.

Darreres sessions del cicle temàtic d’estiu de FilmoXica, Anem de viatge, amb El viatge de Chihiro, Super 8, El maquinista de la General o Harry Potter i la pedra filosofal.