Presentació

No pasaran!

Concebut com una suma dels principals esdeveniments bèl·lics, aquest documental de muntatge s'etructura en quatre seqüències, clàssicament ordenades a l'entorn de sengles conceptes fundacionals de la mitologia franquista: L'Espanya tradicional; L'Espanya "roja"; La "reconquesta" i la predestinació de la victòria.

La dimensió social i política del cinema: Kameradschaft (G.W. Pabst, 1931)

Després de la Primera Guerra Mundial, el cinema europeu es bolca en el realisme, un moviment cinematogràfic que proposa una visió més autèntica de la realitat, i més compromesa socialment. Això no és obstacle, de vegades, per a que el cinema serveixi també a la política: l'ideal de la pau i la cooperació entre els pobles també s'escola en les produccions d'aquest any. És el cas del film que us oferim avui, una coproducció franco-alemanya.

La fàbrica de l'actor excèntric: FEKS, constructivisme i avantguarda soviètica: 'Novyj Vavilon' (Grigorij Kozintsev, Leonid Trauberg, 1929)

El naixement, després de la revolució d'octubre, de les FEKS (Fàbrica de l'Actor Excèntric), del constructivisme i de l'avantguarda soviètica. En comú, tots tres moviments tenen la voluntat de crear un cinema revolucionari en què les metàfores creades per les imatges i el muntatge afegeixin valor al missatge marxista de la lluita de classes.

Plenitud expressiva i silenci. La rebel·lió de les masses: 'The Crowd' (King Vidor, 1928)

Cap a la dècada dels 30 el cinema nord-americà, basant-se en la popularitat de les seves estrelles i en una narrativa força elemental però directa, va continuar gaudint del favor del públic internacional. En aquesta anys apareixen les primeres cròniques de la vida quotidiana i de la història nord-americana. És el cas de 'The Iron Horse' (John Ford, 1924) i de les obres de King Vidor 'The Big Parade' i 'The Crowd', obra aquesta darrera que hem escollit per a la projecció.

Creació de mites populars: productores i star-system: 'When Comedy Was King' (Robert Youngson, 1960)

Un cop acabada la Primera Guerra Mundial, el cinema busca adoptar les fórmules de producció i comercialització en massa d'altres indústries. Els actors i les actrius passen a convertir-se en l'eix central de les produccions, cosa que significa el naixement de l'star system.

Beaumarchais l'insolent

Una projecció que coincideix en el temps amb el muntatge de 'Le nozze de Figaro' al Gran Teatre del Liceu -de fet, ens la presentaran Paco Azorín, director d’escena i escenògraf d'aquesta producció, i Leticía Martín, adjunta a Direcció Artística del Gran Teatre del Liceu-i amb la representació de la mateixa peça al Teatre Lliure. El film és un biopic de l'autor del text, Beaumarchais, rellotger, traficant d'armes, escriptor, llibertí i aventurer.

Mo' Better Blues

Spike Lee s'encarrega de dirigir, produir, guionitzar i coprotagonitzar aquesta història sobre la vida d'un trompetista de jazz que reparteix el temps entre les seves dues xicotes i, sobretot, la música.

Mo' Better Blues

Spike Lee s'encarrega de dirigir, produir, guionitzar i coprotagonitzar aquesta història sobre la vida d'un trompetista de jazz que reparteix el temps entre les seves dues xicotes i, sobretot, la música.

Mo' Better Blues

Spike Lee s'encarrega de dirigir, produir, guionitzar i coprotagonitzar aquesta història sobre la vida d'un trompetista de jazz que reparteix el temps entre les seves dues xicotes i, sobretot, la música.