Quatre curtmetratges que mostren la importància de la dansa i la música com a eixos fonamentals en la poètica cinematogràfica de Germaine Dulac. Dues arts que li permeten concebre el cinema com un art del moviment pur, capaç de traduir emocions i pensaments sense paraules, a través de les quals aspira al que anomenava cinéma pur.
Una exploració de la violència, la memòria i la identitat travessa aquesta selecció de curtmetratges de Camilo Restrepo. Imatge, so i cos es fonen per revelar les empremtes del conflicte i la resistència.
Fragments d’història i de mite s’entrellacen en un cinema urgent, poètic i polític que busca, més que narra, exorcitzar el passat i afirmar la potència de l’humà enmig del caos.
La sessió també acull l’estrena de 09/05/1982, una col·laboració del cineasta amb el director colombià establert a Barcelona Jorge Caballero.