Federico García Lorca, guionista
Programa: Sessions_especials.
Divendres 7 Maig 2021 · 19:00
Presentació a càrrec d'Àngel Quintana (crític i catedràtic de cinema) i Xavier Antich (Universitat de Girona).
Sala Laya
L’editorial Babel Libros acaba de publicar l’únic guió cinematogràfic de Federico García Lorca. El text, escrit pel poeta durant la seva estada a Nova York, es pot considerar, com diu Àngel Quintana en el pròleg, “un precedent de les recerques que Lorca portarà a terme en el teatre d’avantguarda i un intent de materialitzar una nova poètica basada en el simbolisme i en la construcció d’imatges visuals”.
Programa
Mudanza
Direcció Pere Portabella
Producció Catalunya-Espanya
Any 2008
Versió VE (Versió original en castellà)
Durada 20'
Format DCP
Descripció Mudanza respon a una invitació del conservador Hans Ulrich Obrist per intervenir a la Huerta de San Vicente, casa museu de la família García Lorca a Granada. El film és el resultat del procés de mudament de mobles i objectes per tal que el visitant pugui passejar sense obstacles pels espais carregats de sentits i ressonàncies, entre el buit i el silenci del lloc, retinguts per la memòria de l’experiència i el nivell d’exigència del visitant/espectador. Potenciar i fer més evident i propera l’absència significativa, tant des del punt de vista emocional com històric, del poeta Federico García Lorca.
Un chien andalou
Direcció Luis Buñuel, Salvador Dalí
Producció França
Any 1928
Versió S/D
Durada 22'
Format 35mm
Descripció El debut en la direcció de Buñuel, en col·laboració amb Salvador Dalí, és un títol bàsic del corrent avantguardista dels anys vint. Un diàleg entre la racionalitat superficial i les forces profundes del subconscient. La banda sonora conjuga Tristan i Isolda amb un tango.
Viaje a la luna
Direcció Frederic Amat
Producció Espanya-Catalunya
Any 1998
Versió S/D
Durada 18'
Format 35mm
Descripció "L'únic guió cinematogràfic de García Lorca és una pel·lícula muda que parla per ella mateixa, una translació de la poesia a imatges en moviment que eludeix qualsevol discurs narratiu i troba el sentit en la mateixa successió i contrast de les escenes, convidant l'espectador a la reinvenció d'un mosaic d'aparicions al·legòriques, un «teorema de la lluna» en el qual no contemplem evidències" (Frederic Amat)
Amb la col·laboració de:
