En els darrers mesos el nom de Zaida Carmona (Castelló, 1986) comença a sonar en el món del cinema.
Tot i això, aquesta cineasta que viu i somia Barcelona des de fa quasi 20 anys, porta tota la vida explorant les possibilitats creatives que la travessen i ho fa amb vídeos, podcasts, col·laboracions musicals, curtmetratges de ficció i d’autoficció, actuacions en cinematografies d’altres directors i també amb el seu darrer i celebrat llargmetratge La amiga de mi amiga (2022).
És des d’aquesta mirada polifacètica i curiosa que Carmona ens acosta a les temàtiques d’una generació que va ser la primera a relacionar-se amb l’amor i el desamor amb els inicis d’internet.
Una generació i un entorn (el de la directora) que malgrat tot, veu i viu el cinema com un espai de trobada i com a font d’aprenentatge per la vida.
Entre les xarxes socials, el descobriment d’un cinema fet des dels marges i una profanada Nouvelle Vague, Carmona aconsegueix, avui, generar un nou espai cinematogràfic en què les amants, la ciutat, les pors de la vida adulta i sobretot l’amor, ballen amb la gràcia d’una cançó de pop.
En aquesta sessió descobrirem, per una banda, peces diarístiques mai vistes que suposen els primers jocs amb l’autoficció i, per l’altra, dos curtmetratges més recents, però amb moltes connexions amb els temes i l’enfocament dels inicis que a poc a poc ens mostren tot el que aquesta directora ofereix i seguirà oferint al cinema.
Programa de curtmetratges:
Mirando a Julie_Déjese querer por una loca (2008); Declaración de dependencia (2011); Aquí un hotel (2012); Mail a mi exnovia (2013); Todas solas (2015); Son ilusiones (2021).