Des de geografies, contextos i estils heterogenis, en l’aire de la segona onada feminista, les tres peces donen forma cinematogràfica als debats que es plantegen al voltant de l’avortament i la contracepció lliure i gratuïta. Irreverència, valentia i posicionament polític van de bracet amb una crítica als sistemes dominants de representació.
Programa de la sessió:
Carmen de Carabanchel. Cecilia Bartolomé, 1965. 15’. Arxiu digital.
Y’a qu’à pas baiser! N'hi ha prou amb no follar! Carole Roussopoulos, 1971. 17’ Arxiu digital.
Cosas de mujeres Rosa Martha Fernández, 1978. 45’. DCP
Les còpies de Carmen de Carabanchel i Y'a qu'a pas baiser! presenten deficiències d'imatge i so.