Un professor jubilat ha de sobreviure amb una pensió paupèrrima a la Itàlia de la postguerra. Coprotagonitzada per Fluke, un dels gossos més empàtics i entranyables del setè art, és una de les obres cabdals del neorealisme italià.
A Umberto D. els principis estètics del neorealisme es manifesten com a integrants d'una poètica, al mateix temps que es presagia la crisi de la reflexió ètica de la primera fase del neorealisme
"Molts autors han considerat el film com l'obra que certifica la mort del moviment, atès que fa palesa la manca d'esperança en el present i la dificultat de poder portar a la pràctica el somni de transformació de la realitat.
Potser Umberto D. tanca un capítol de la història del cinema italià, però és innegable que també n'obre d'altres, atès que hi trobem una sèrie de figures estilístiques que reapareixeran en les obres més innovadores dels anys cinquanta" (Àngel Quintana).