Fitxa tècnica
Petri transforma el relat de Leonardo Sciascia -una reflexió intel·ligent sobre els exercicis espirituals dels que ostenten el poder— en una sàtira despietada sobre l’estructura mental de la Democràcia Cristiana italiana.
Volonté va compondre una paròdia ferotge d’Aldo Moro, de la qual es retractaria a Il caso Moro, rodada després de l’assassinat del polític. “Petri ataca tots els fronts. El seu primer objectiu és, naturalment, la conjunció entre l’Església i el partit polític, simbolitzada per l’atracció sexual entre M. (Volonté) i Don Gaetano (Mastroianni).
Però Petri tampoc no és comprensiu amb la resta del repartiment:; retrata la hipocresia, la suficiència, la mediocritat d’aquests pontífexs de la política que entre dos parenostres ordeixen conxorxes i s’aguanten els uns als altres en escenes sovint properes a la pura burla. Per mantenir l’equilibri, el realitzador afegeix la histèria col•lectiva que provoca en aquest niu de corbs el divertimento estètic al qual es veuen sotmesos els congressistes” (Leonardo Sciascia).
Amb la col·laboració
