El cinema de Tatiana Mazú neix d’un instant d’empatia, d’un desig de col·lectivitat i d’una negativa a filmar si no és políticament. El 2014 apareix a Buenos Aires el cos de Luciano Arruga després d’anys de recerca per part de la seva família.
En aquell moment, Tatiana Mazú entra a Facebook i descobreix una captura de pantalla amb el lloc exacte de la desaparició, una avinguda propera a casa seva.
Todo documento de civilización és un exercici de temps: el que la cineasta dedica a observar una cruïlla d’avingudes, el temps que destina a investigar un moment i també el que comparteix amb la mare del desaparegut.
Després de projectar Caperucita Roja (2019) i Río turbio (2020), la MIFDB continua amb el seguiment de la trajectòria d’aquesta cineasta que insisteix a exorcitzar les empremtes de la història col·lectiva de l’Argentina.
Estrena a l’Estat espanyol.