Sumiko Haneda. Sessió de curtmetratges

> Kyôshitsu no kodomotachi: gakushû shidô e no michi Niños en la escuela

SUSUMU HANI, 1954. Japó. VOSE. 30'. 16mm.  

Primer treball de Susumu Hani sobre el món infantil, en què materialitza les seves teories sobre capturar l'univers intern de “protagonistes que no actuen”. Inicia tot un corrent documental de postguerra continuada per Sumiko Haneda, que apareix aquí com a ajudant de direcció. Rebutjada pel Ministeri d'Educació japonès que l'havia encarregat, però premiada al Japó i al Festival de Berlín.

> Mura no fujin gakkyû Una escola femenina al poble

SUMIKO HANEDA, 1957. Japó. VOSC. 25'. DCP.

Debut de Haneda com a directora, que la converteix en la primera documentalista japonesa de postguerra. Encàrrec del Ministeri d'Educació amb l'objectiu de reemplaçar la imatge tradicional i militarista anterior per la de “mares democràtiques” a través de la filmació de les noves escoles per a dones. Incorpora una perspectiva de gènere inèdita al mètode documental dels estudis Iwanami.  

Material de suport per a la subtitulació a càrrec d'Il Cinema Ritrovato.

> Hôryuji ken'nô hômotsu Tresors consagrats del temple Hôryû-ji

SUMIKO HANEDA, 1971. Japó. VOSC. 20'.35mm.  

Filmat al Museu Nacional de Tòquio sobre relíquies del temple Hôryû-ji. Haneda implementa tècniques de filmació procedents del kagaku eiga (cinema científic) per projectar emocions sorgides de la interacció amb peces de més de mil anys d'antiguitat. És el seu treball més experimental fins en aquell moment, entre cinema educatiu i documental d'avantguarda, i que desencadenarà la seva sortida dels Estudis Iwanami.

Material de suport per a la subtitulació a càrrec de Moe Shuji.

Imatge: Kyôshitsu no kodomotachi. ©Documentary Film Preservation Center