Fitxa tècnica
A 'Solaris', Soderbergh opta per prescindir del referent de la versió anterior de Tarkovski i fa una nova lectura del relat de Stanislaw Lem. El film acaba sent un sorprenent drama conjugal de ciència-ficció que planteja dubtes fascinants sobre l'amor: estimem l'altre o la imatge que ens en fem?
És un dels films més experimentals que ha donat Hollywood en els darrers anys i, com diu el seu director "és una metàfora meravellosa sobre tot el que no comprenem.
El dilema de l'heroïna és el fet de no poder-se comunicar amb l’entitat que l'ha creat. Un fet que reflecteix la condició de tots nosaltres, però que ella viu amb una angoixa extrema. El sentiment que tots compartim que mai no es pot conèixer l'altre com un es coneix a si mateix es presenta de manera molt dramàtica en la història de Lem, perquè aquesta dona que sorgeix de la memòria d'algú altre, que és la manifestació física d'un record, i que ha de patir tota classe de distorsions, n'és perfectament conscient.
Els dos han de decidir si són capaços de viure en aquestes condicions. Això exigeix un acte de fe. El desafiament per a mi era trobar el mitjà per traduir visualment algunes d'aquestes emocions, i no només verbalment. Els meus moments preferits del film són els que estan més a prop del cinema pur".