L’obra de la cineasta japonesa Sumiko Haneda (Dalian, 1926) està sent recuperada internacionalment els darrers anys.
Focalitzada en el camp documental, és una directora pionera al seu país en una època en què l’accés a la direcció de films era un fet més que excepcional per a una dona. La seva trajectòria va estar vinculada inicialment a la històrica productora Iwanami i, posteriorment, va prosseguir com a cineasta independent. El seu territori cinematogràfic és prolífic, amb films relacionats amb la naturalesa o amb les arts i les tradicions japoneses o l’àmbit social.
La sessió està formada per:
Kodai no bi La bellesa de les antiguitats
SUMIKO HANEDA, 1958. Japó. VOSC. 22'. 16mm.
Pel·lícula que documenta els tresors artístics antics i clàssics de Japó, centrant-se en la col·lecció d’art del Museu Nacional de Tòquio de les primeres èpoques de la (pre)història del Japó, incloent-hi la ceràmica i les vistoses figures de terracota conegudes com a haniwa.
Usuzumi no sakura El cirerer de flors grises
SUMIKO HANEDA, 1977. Japó. VOSC. 42'. 16mm.
En la seva maduresa, la cineasta Sumiko Haneda va començar a produir pel·lícules de manera independent. El seu primer treball va ser El cirerer de flors grises, inspirant-se en un cirerer de 1.300 anys que va descobrir per atzar. El film va convertir-se en un acte de recerca sobre ella mateixa.
Conversa amb Marcos Pablo Centeno i Irene González-López, investigadors responsables, en bona part, de la recuperació de la seva obra:
Amb la col·laboració de:
