“Pot ser que la mort no sigui, al capdavall, el final de la vida;
després de la mort ve l’estranya vida dels fantasmes.”
A. Tsing, H. Swanson, E. Gan, i N. Bubandt
Any 2001, quatre activistes s’amaguen a la muntanya. Cada matí, es desplacen cap a la zona baixa de la vall i, perforant els troncs amb un trepant, introdueixen barres de metall i vidre a l’interior dels arbres.
Any 2004, un guarda forestal recorre en bicicleta la carretera vella de la vall amb una càmera a la mà i una aixada penjada al maluc. En arribar a un revolt, s’atura i comença a cavar al voltant d’un arbret fins que l’extreu de la terra i se l’endú.
Aquestes i altres seqüències van succeir a la vall d’Arce (Navarra), coincidint amb l’imminent ompliment del pantà d’Itoiz, el qual va inundar 1.100 hectàrees, set pobles i tres reserves naturals.
Dues dècades més tard, comencem a buscar rastres (videogràfics, topogràfics, de materials corporals, etc) de les formes de resistència individuals i col·lectives que es van enfrontar a la construcció de l’embassament d’Itoiz. Aquestes empremtes componen un relat fantasmàtic, un espai per sortir de l’encreuament entre la fatalitat del final i el deliri del progrés infinit.
En col·laboració amb el festival ZIP, la setmana de creació contemporània del TNC
Amb la col·laboració
Documents relacionats
Sessions relacionades
Dies curts | 2022
21/01/2022
Maddi Barber. Curtmetratges
13/06/2022
