El concepte de cinema realitzat per dones pren forma per primera vegada a principis dels anys vuitanta gràcies a la investigació de la teòrica fílmica feminista Annette Kuhn plasmada a la seva obra Women’s Pictures (1982).
Quaranta anys més tard, davant la visibilitat creixent del cinema realitzat per dones als principals festivals de cinema, moltes veus posen en qüestió la necessitat de continuar emprant aquest terme.
A partir del visionament de tres peces realitzades a les dècades dels setanta i els vuitanta, des de l’MIFDB convidem un grup de professores universitàries per plantejar i debatre un seguit de preguntes: el cinema realitzat per dones i altres identitats dissidents requereix escenaris interpretatius particulars?
Són suficients les fonts teòriques que constitueixen els pilars de les universitats de cinema modernes per analitzar aquests cinemes? Cal construir un nou llenguatge que ens ajudi a analitzar i pensar al voltant d’aquestes filmografies?
Es projecten: C’est quoi, un cinéma au féminin? (Chantal Akerman, Delphine Seyrig, Liliane de Kermadec, Marguerite Duras, 1975); Le cinéma au féminin (Richard Rein, 1978); Audience (Barbara Hammer, 1982).