Deutor confés del virtuosisme formal de Pere Portabella, el cineasta barceloní Ramon Balcells (1992) troba en el format curt una possibilitat de concreció narrativa i un terreny fèrtil per a l’experimentació visual, la filmació de la quotidianitat i l’expressió de l’estranyesa.
El cinema de Balcells es concep en dos temps, sovint allunyats entre si: la captació de les imatges, solitària i pacient, en un primer temps; el muntatge i constant remuntatge del material filmat, en un segon.
És a la sala de muntatge, en aquest treball meticulós amb les imatges, on les formes i els motius retratats pel cineasta s’alliberen de les constriccions narratives inicials per conformar espais de desconcert i sentiments d’absència, pèrdua o buidor.
Silencis que enregistren sons, figures humanes que esdevenen ombres, paisatges que flirtegen amb l’abstracció…
Les imatges, reposades i reconfigurades amb el pas del temps, es posen en tensió i despleguen l’univers fosc i tendre de l’autor.
Sessió de curtmetratges
RAMON BALCELLS, 2013-2021. Catalunya. VC. 49’. Arxiu digital.
El vacío (2013, 13’); Transilvania (2014, 9’); Extrema llum (2014, 9’); Picnic (2020, 11’); Corto (2021, 7’).
Amb la col·laboració de:
