Pierrot le fou
Jean-Luc Godard · 1965 · 110'
Programa: Per amor a les Arts 2024-2025.
Fitxa tècnica
A punt del 60è aniversari de la pel·lícula i en el context de l’exposició MiróMatisse, explorem la influència de Matisse en les tries de color a Pierrot le Fou. Inspirat per la llum i els colors de la Costa Blava, com Matisse, Godard utilitza el color per crear una connexió visual entre pintura i cinema.
A partir d'una senzilla intriga de sèrie negra, Godard construeix un film que molts crítics consideren un compendi de la seva obra anterior.
La insòlita llibertat de la posada en escena és la més desimbolta i provocativa de la seva carrera, i va destruir sistemàticament tot vestigi de continuïtat dramàtica tradicional.
Alhora, el gran talent dels actors insufla vida i espontaneïtat a aquesta narració en què passa, sense solució de continuïtat, de la comèdia al drama i, fins i tot, al musical.
Una ruptura de tonalitats constant i mil i una referències a llibres, quadres i músiques s’afegeixen a aquest univers pop en què imatges i paraules estan en contínua col·lisió.
El resultat és una nova fugida cap al sud, la recerca d’una felicitat impossible, la crònica desesperada de la inadaptació d’un home al món que l’envolta i una història d’un romanticisme febril que va constituir un dels clàssics del mestre.
Amb la col·laboració
