La troballa d’un cinema com el d’Óscar Pérez resulta regeneradora, un alè d’aire fresc en temps d’atmosferes pesades i grises. Sense renunciar a explicar històries, el seu cinema ens apropa a personatges reals, vius, que sorprenen i interessen, que plantegen, sense gestos pretensiosos o complexitats gratuïtes, un bri significatiu de la seva existència.
En les seves imatges, la vida no només és captada, no passa simplement, sinó que s’atura. Persones reals, quotidianes, des de la seva pròpia existència, sense necessitat d’escenaris ni tramoies, es converteixen en personatges, en subjectes a través dels quals ens convertim en espectadors de la vida (Daniel Crespo Delgado).
Programa de la sessió
El sastre
ÓSCAR PÉREZ, 2007. Catalunya. VOSE / VE. 32'. Betacam.
Un sastre pakistanès i el seu ajudant indi treballen a una botiga de 8 m2 al Raval de Barcelona. El dia a dia és dur i difícil, i les tensions entre els dos desconeguts creixen fins a límits insospitables.
If the Camera Blows Up
ÓSCAR PÉREZ, 2009. Catalunya. VOSE / VE. 12'. Betacam.
Gul Purkhan vol endur-se un record filmat de Barcelona dies abans de tornar definitivament al Pakistan.