Nocturno 29

S'endinsa en profunditat en la futura estructura eisenteiniana dels films de Portabella, que no avancen mitjançant una linealitat narrativa, sinó per succesió de quadres escènics semiautònoms i encadenaments gairebé sempre inesperats. "Una sèrie o suite de situacions que, tot i ser aparentment inconnexes, giren sempre al voltant d’un desenvolupament temàtic que dóna cos i unitat a la història sense haver de recórrer a l'utilització d'una anècdota com a continuïtat argumental" (Pere Portabella). Les evocacions d'Antonioni, Bergman o Buñuel resonen en el film més cruament antiburgès de Portabella.