Moments choisis des histoire[s] du cinéma
Jean-Luc Godard · 2004 · 84'
Fitxa tècnica
Després d’Histoire(s) du cinéma, Godard realitza en 35 mm una pel·lícula de durada estàndard, una mena de síntesi, de posada en perspectiva, de conclusió d’Histoire(s)… Però aquest film no és només un muntatge nou, és un film “ple de vida”, segons el cineasta.
Godard reflexiona de manera introspectiva, en directe, sobre la imatge i converteix la història del cinema en un somni filosòfic immemorial sobre el comerç col·lectiu de mirades i la gestió privada de les empremtes i les llacunes d’aquesta història.
La sessió inclou la projecció de:
Dans le noir du temps En la foscor del temps
JEAN-LUC GODARD, 2002. França. VOSC. 10'. DCP.
Episodi que pertany al film col·lectiu Ten Minutes Older: The Cello. “Dans le noir du temps recapitula, contempla, elabora, instaura les formes del vincle entre les imatges i la Història. Muntat de manera col·lectivista o, millor dit, simpoètica, segons el terme encunyat per Friedrich Schlegel: la història de tots és de cadascú, les imatges de cada u són de tots. Com diu Schlegel: per molt acabada que estigui una obra, ha de semblar que li falta alguna cosa, com si se li haguessin arrencat.
Dans le noir du temps porta al límit el principi romàntic del fragment arrencat. Aquí, allò de crear en nom del que manca s’expandeix de manera còsmica: «Quan miro el cel entre els estels, no puc veure altra cosa que allò que ha desaparegut», enuncia Godard. Però la fórmula actualitza de sobte la seva dimensió històrica en quedar la banda sonora en silenci davant les imatges dels cadàvers industrialitzats en els camps d’extermini: es tracta d’actuar en nom de l’imprescriptible.
Dans le noir du temps, que inaugura el treball de Godard sobre la pau, representa un retorn a Kant, en la mesura que està concebuda des d’un punt de vista «cosmopolita»” (Nicole Brenez).
De l'origine du XXIe siècle Del origen del siglo XXI
Jean-Luc Godard, 2000. França. VOSE. 15'. DCP.
Godard treballa a partir d’un found footage molt divers per fer un collage audiovisual d’imatges que representen el segle XX. “A la recerca del segle perdut. Quin horror. Quin horror. Què és això tan fastigós?” (Jean-Luc Godard).