Fitxa tècnica
La traducció més adient per a aquesta pel·lícula, escrita per Arthur Miller, seria “Els inadaptats”, perquè els seus personatges viuen d’acord amb un temps que no es correspon amb el del seu entorn natural i la captura de cavalls que practiquen és una metàfora d’una llibertat que se’ls escapa.
El to del film és absolutament crepuscular, una circumstància que s’engrandeix terriblement quan pensem que van ser les últimes interpretacions de Gable i Monroe, i gairebé la darrera de Clift. Marilyn, que fa en aquest film la que segurament és la seva interpretació més emotiva, va ingressar a l’Actors Studio gràcies als consells del seu marit, Arthur Miller, i l’actriu va quedar tan agraïda amb les classes de Lee Strasberg que li va deixar en herència deu mil dòlars i el 10% de les seves possessions.