Fitxa tècnica
L’èxit i el premi a Cannes de 'La maman et la putain' van permetre a Eustache rodar aquesta pel·lícula en unes condicions més favorables. Malgrat això, mai no va deixar de ser un cineasta maleït, expressió que no li agradava.
“El títol prové de Rimbaud i en els crèdits sona una cançó de Charles Trenet que parla de França com el «lloc de la meva infantesa». Però aquest no és el típic cant nostàlgic i poètic als anys de la infància a què ens ha acostumat el cinema francès. A mig camí entre Truffaut i Pialat (que hi té un petit paper) i plena de retalls autobiogràfics, Eustache ens desgrana el pas a l’adolescència d’un nen de províncies que descobreix la vida, els primers amors i les primeres pel·lícules. Mes petites amoureuses és la pel·lícula d’Eustache amb una producció més estandarditzada, la més semblant a altres pel·lícules franceses, però no per això és menys Eustache” (Jaime Pena).