Aleksandr Sokúrov · 1997 · 73'
Un cinema pictòric
"La pel·lícula mostra un fill que du en braços la seva mare agonitzant com si fos una transformació de La Pietà. [Sokúrov] elabora una espècie de visió panteista de l'existència que contraposa l'agonia d'un cos físic a l'esplendor del paisatge natural que envolta l'escenari de la defunció.” (Àngel Quintana)
En una casa vella i aïllada, situada en un paisatge bucòlic i fantasmagòric alhora, un home cuida amb tot l'amor del món la seva mare moribunda. Un film imprescindible per als cinèfils.
“L'aparició de Mare i fill va suposar una mena de revelació que, de sobte, va portar notícies d'un cinema d'exploració de les formes, d'un treball sobre la imatge-idea, d'una possible espeleologia de l'ànima. Sokúrov va esdevenir, d'aquesta manera, un cineasta inqüestionable. El projecte no era petit ni modest i venia acompanyat de preguntes cinematogràfiques importants. Com plasmar el trànsit cap a la mort? De quina manera es pot filmar l'esperit? Com aspirar a la totalitat a través de la imatge? Tota aquesta metafísica hagués estat en va de no venir acompanyada per un treball sistemàtic sobre la forma cinematogràfica d'explorar aquestes qüestions" (Fran Benavente).