Ma mère s’appelle Fôret

Proposta de visionat de moments viscuts per una família a través de les imatges que un pare va cedir a la seva filla, directora del film. Records i mirades subjectives qüestionen el passat i el futur, la institució familiar i la construcció de l’esdevenir en relació amb allò viscut o imaginat. La veu en off de la realitzadora acompanya l’espectador a través d’aquest recorregut personal entre records passats i projeccions futures, oferint complexitat a les imatges i fugint de la lectura única.