«Espacio y distancia. Vertical y horizontal. Relación entre tú y yo. Ojos [...] en el aire conmovido...»
Un lloc, un indret, és molt més que un «espai» en el sentit cartesià de l’extensió. No és una capsa on guardem objectes. No és un fons en el qual distingim figures.
És un camp de tensió, entre distàncies i proximitats. Un moviment, una commoció: sensible com el vent, subtil com un núvol, terrible com la tempesta, incisiu com un angle que talla l’aire.
És l’àngel que passa entre les persones que de sobte queden atrapades pel silenci sense saber per què, en estar penetrades de la seva història i el seu inconscient.
Lejos de los árboles
JACINTO ESTEVA,1972. Catalunya. VE. 99’. DCP.
Cultura i barbàrie en un viatge a través de l’Espanya ocultada pel franquisme.
Els textos que acompanyen cada sessió del cicle fan referència als textos que introdueixen els àmbits de l’exposició En l’aire commogut… escrits per Georges Didi-Huberman.