Robert Guédiguian · 2011 · 107'
El director de Marius et Jeanette parteix d'un poema de Victor Hugo i barreja velles obsessions com la importància de la solidaritat col·lectiva i la lluita sindical, amb la crisi actual i una joventut desesperançada. "El grup és la única manera de sobreviure, l'individualisme no ha ajudat en cap millora social. Ja no hi ha unitat en la classe treballadora, abans classe mitjana. Per moltes raons, com l'enfrontament actual per aconseguir una feina, o l'anonimat dels grans blocs dels ciutats dormitori. En el film intento suggerir que no podem perdre de vista la importància de seguir units" (Robert Guédiguian).
Sessió amb cinefòrum el dijous 2. Presentació a càrrec d’Esteve Riambau.
* Apunteu-vos al debat online!