Les fotografies de Manoel de Oliveira condensen alguns dels trets que van caracteritzar un dels moments més intensos de la creació fotogràfica a principis del segle XX.
L’atenció a la capacitat de les imatges per ampliar la percepció visual del món més proper i el desig d’experimentació a través de les distorsions òptiques, les perspectives inusuals o els efectes lumínics són alguns dels aspectes on es decanta la seva poètica visual enllaçant amb els plantejaments de la ‘Nova visió’.
Amb motiu de la seva exposició a la Filmoteca de Catalunya, revisarem les contribucions d’alguns i algunes artistes que, entre els anys 1920 i 1930, van configurar tot un programa de renovació en les maneres, no només de ‘fer fotografies’, sinó també d’entendre ‘la fotografia’.
Si la publicació de Lászlo Moholy-Nagy, Pintura, fotografia i cinema (1925) es convertirà en la referència essencial de les avantguardes fotogràfiques tant a Europa com a la Unió Soviètica, el desenvolupament de la premsa il·lustrada constituirà un catalitzador fonamental en la difusió de les noves pràctiques fotogràfiques.
Abordar el treball d’autors com Alexander Ródtxenko, Florence Henri, François Kollar, Marianne Breslauer, André Kertész, Emmanuel Sougez, Antoni Arissa o Pere Català-Pic, entre d’altres, permetrà reconèixer vincles i ressonàncies estètiques amb bona part de la producció fotogràfica de Manoel de Oliveira.
Marta Dahó és comissària d’exposicions i docent. Entre els seus projectes curatorials destaquen: Guido Guidi (Da zero, Virreina, 2021), Fotografies com a espai públic (Arts Santa Mònica, 2017), com també les retrospectives dedicades a Bleda i Rosa, Stephen Shore i Graciela Iturbide, comissariades per la Fundació Mapfre, institució per la qual també ha editat el llibre Fotografía y exposición. Saberes cruzados (2022).
Sessió gratuïta. Entrades disponibles només a taquilla.