Fitxa tècnica
“L’enfocament de Zeffirelli en la seva particular versió de la famosa òpera de Verdi és molt tradicional i molt poc innovador. Però entra en la partida amb dues immillorables cartes de triomf: uns protagonistes que canten, que donen la mida dels personatges i que saben actuar; són la soprano Teresa Stratas, una Violetta convincentment fràgil, i el tenor Plácido Domingo, un Alfredo magníficament impulsiu. En termes generals, La Traviata es desenvolupa amb un confiat vigor romàntic, el clímax del qual esclata en la festa en què Alfredo humilia públicament Violetta davant el seu protector. La partitura de Verdi, la direcció musical de James Levine, els intèrprets, l’escenografia i la fotografia fan d’aquest el millor film en la incerta filmografia de Zeffirelli” (José Luis Guarner).