Éric Rohmer · 1966 · 86'
El conte moral número quatre de Rohmer i un dels més prestigiosos. Les bases de l’estil i de la filosofia del cineasta hi són ben presents.
La fotografia càlida i directa de Néstor Almendros, indispensable per assolir l’expressió plàstica de la realitat de la qual depèn, segons Rohmer, el cinema; ja que per ell el cinema és una espècie de pintura, no pel fet que de vegades incorre en el ridícul de voler imitar aquest art, sinó perquè pren d’arrel alguns dels seus elements més específics, com la il·luminació o el moviment.
“És potser la pel·lícula meva més estimada, perquè és el meu primer llargmetratge i hi vaig desenvolupar idees que només havia esbossat en el curtmetratge”. (Néstor Almendros).