Elio Petri · 1971 · 115'
Guanyador de la Palma d’Or del festival de Cannes, és un dels títols imprescindibles del cinema polític europeu. També és la primera pel·lícula italiana que transcorre en una fàbrica, analitzant el sistema i la relació entre l’home i la màquina, entre el sindicat i la nova esquerra, entre les protestes estudiantils i les lluites obreres.
“Fer una pel·lícula sobre la classe obrera significa, sobretot, voler afrontar el tema de l’esclavitud moderna, un tema inscrit en la relació entre producció i consum, entre obrer, temps i diners. L’obrer es troba literalment devorat per la noció de temps productiu. El film tracta de fer reviure en l’espectador les tensions d’un individu dividit entre les necessitats creades per la societat de consum i el seu ideal social i polític, amb la violència suficient perquè en prengui consciència” (Elio Petri).