Márta Mészáros · 1976 · 90'
L’estrena de la pel·lícula a Hongria i la seva posterior projecció al llarg dels anys vuitanta en alguns països occidentals van causar un gran enrenou.
Mentre que alguns mitjans van veure el film com un reflex fidel de l’experiència femenina en un món regit pels homes (Triunfo, 1978), uns altres van criticar la construcció de la seva protagonista, assenyalant que feia un mal servei al feminisme (Screen, 1981).
Mig segle més tard, recordem Nou mesos com una pel·lícula amb una protagonista que afirmava la seva autonomia enfront d’una societat coercitiva i també en rememorem el final, que va trencar les fronteres entre personatge i actriu representant el part de totes dues a la pantalla.
*Diàleg posterior a la projecció entre Marta Selva (cofundadora de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona) i Vanesa Fernández (directora de ZINEBI) el dijous 8.