Gestos
Programa: Filmoteca Georges Didi-Huberman.
«Un duende [que] sube por dentro desde la planta de los pies...»
Els gestos són molt antics: són els nostres propis fòssils en moviment. Aby Warburg en va estudiar les pervivències en les formes visuals, així com els canvis de significat en la història.
Tanmateix, aquests moviments —grans reptes per a l’escultura— vehiculen els nostres desitjos. Són la connexió entre l’energia del páthos i la de la forma.
El duende segons García Lorca va ser un model per a la intensitat que ja va qüestionar Goethe, amb el nom de demoníaca, i també Nietzsche en relació amb la tragèdia grega. En generar aquesta intensitat, els gestos fan que l’aire giri sobre si mateix, cosa que crea una dansa dels cossos amb l’”aire commogut”.
Programa de la sessió:
Epistrofi stin odo Ailolu Retorn al carrer d’Èole – Sis pintures populars
MARIA KOURKOUTA, 2013. Grècia-França. VOSC. 14’. 16mm.
Muntatge de fragments insignificants de films populars grecs dels anys 50 i 60. Acompanyats per la ploma d’autors grecs i la música de Manos Hadjidakis.
Horiko Interludi
MARIA KOURKOUTA, 2022. Grècia-França. VOSC. 24’. DCP.
En algun lloc de Grècia, unes petites drassanes. Gestos, aigua, cossos, cadenes, fustes i metalls en un poema en pel·lícula de 16mm, blanc i negre.
Els textos que acompanyen cada sessió del cicle fan referència als textos que introdueixen els àmbits de l’exposició En l’aire commogut… escrits per Georges Didi-Huberman.