Fitxa tècnica
No es deia Frankenstein. El monstre contra Heidegger
Per què causa tanta fascinació el rostre fragmentat del monstre de Frankenstein (1931)? Sens dubte és una de les caracteritzacions més reeixides de la història del cinema, però hi ha quelcom més, una interpel·lació que transcendeix allò merament anecdòtic, quelcom que té a veure amb la figura d’aquell fantasma vagabund amb el qual s’obre El Manifiest Comunista.
Després de la projecció, Chema Falconetti, l’autor de l’assaig No se llamaba Frankenstein abordarà els subtextos que travessen una obra en la qual el terror i el somni es combinen d’una manera única i memorable.
Amb la col·laboració de:
“Frankenstein va obtenir un gran èxit i avui continua sent un film d’enorme encant. Entre altres raons, per l’elegància de James Whale, que, en poc més d’una hora, ens explica, amb tacte i elevada poesia —poesia de l’ànima—, una punyent i patètica història sobre el desafiament de l’home a la naturalesa i a Déu, sobre dos tipus de monstruositat —la física i la moral— i sobre la innocència de qui, als ulls dels altres, és un monstre brutal i la brutalitat dels qui es creuen innocents” (Jordi Batlle Caminal).