Cesc Gay · 2003 · 117'
Una elegantíssima i subtil comèdia dramàtica coral interpretada per un repartiment en estat de gràcia. A partir d’una filigrana de guió, que juga amb intel·ligència amb tot allò que els personatges saben, però no es diuen, A la ciutat basteix un fresc sobre la incomunicació urbana (en aquest cas, l’acció se situa a Barcelona) i les solituds compartides.
El film també és una radiografia precisa i implacable de les hipocresies i els secrets que formen bona part de les relacions humanes, amb un punt de vista tan escèptic com ple d’ironia.
Absolutament tots els actors transmeten una humanitat plena de matisos que fa gairebé impossible que no ens identifiquem amb algun d’ells en algun moment del film.
Mònica López, María Pujalte, Leonor Watling i Eduard Fernández es van endur premis per les seves respectives interpretacions.
El guardó més destacat és el Goya de Fernández pel paper d’un arquitecte seriós i introvertit que transmet a l’espectador tota la seva pena i frustració amb una economia de gestos gens habitual en aquest actor.