El taxista ful

“Una pel·lícula insòlita […]. Barreja amb precisió diabòlica una estètica documental amb una elaborada posada en escena i un superb treball actoral que fa oblidar que estem veient actors; parteix d’un fet de crònica i des d’allí s’obre fins a una multitud de sentits. S’agraeix immensament quelcom que resulta impensable en el cinema polític tal com el coneixíem fins ara: un saníssim sentit de l’autocrítica, es pren a si mateix burlanerament com a objecte de discussió i anàlisi. Un film excel·lent” (Mirito Torreiro).