Pier Paolo Pasolini · 1967 · 110'
“El film és el primer en color rodat per Pasolini als deserts del Marroc vistos com un paisatge lunar. També és una faula, que narra el destí (tan fèrriament determinat) de l’home. Però, alhora –i especialment– és un fet autobiogràfic: Pasolini parla d’ell mateix, no només al pròleg i l’epíleg, que es desenvolupen en el temps i l’ambient actuals, sinó durant l’evocació, aspra i torturada, de la tragèdia clàssica. Per bé que tot Pasolini és autobiogràfic, aquest film ho és d’una manera declarada i soferta, amb aquella ànsia gairebé masoquista que el caracteritza” (Jean Duflot).
Còpia cortesia de Cineteca Nazionale.