Stanley Donen · 1964 · 113'
Conjunció insòlita i brillant d’homenatge a Hitchcock —el personatge de Grant és hitchcockià fins al moll de l’os— i comèdia sofisticada pròpia dels Donen i Hepburn dels anys seixanta, amb l’imprescindible afegitó d’una recordada banda sonora, metàl·lica, punyent, de Henry Mancini.
“El gran mèrit de Donen a Charada, com en altres títols seus, és el d’aconseguir sense esforç aparent que tots els elements de què disposa treballin en pro de la narració: ha trobat una història perfecta i cada detall que hi apareix arrodoneix aquesta perfecció. Cada seqüència fa millor l’anterior i demana a crits la següent, cada minut que passa és un minut menys de pel·lícula, i no un de més, com sol passar” (Oti Rodríguez Marchante).