Cares
«La cara con poca sangre, los ojos con mucha noche...»
La nostra cara no és tan sols una «paret blanca» perforada per uns «forats negres». No és tan sols la reunió dels «trets» que se suposa que defineixen una identitat al nostre passaport.
No és tan sols el conjunt de quaranta-tres músculs facials capaços de produir les deu mil expressions identificades per un psicòleg estatunidenc que les va entendre com un conjunt de signes reflexos.
La nostra cara respira. A través seu vivim de l’aire ambiental. És possible que hi hagi, doncs, un intercanvi secret entre els nostres moviments psíquics i l’«aire commogut», això que també anomenem atmosfera?
Programa de la sessió
Khaneh siah ast (The House is Black)
Forugh Farrokhzad, 1963, 22’
Amb mirada de poeta, Farrokhzad cerca la distància justa per filmar els rostres de la lepra.
L’Ordre
Jean-Daniel Pollet, 1973, 44’
La trobada amb un leprós a Grècia confronta Jean-Daniel Pollet a qüestions fonamentals pels processos de creació de l’alteritat, l’exclusió, l’aïllament. La càmera és aquí una eina hospitalària.
Els textos que acompanyen cada sessió del cicle fan referència als textos que introdueixen els àmbits de l’exposició En l’aire commogut… escrits per Georges Didi-Huberman.