Capturant l'efímer
Diverses autories · 1963-2001 · 102'
Fitxa tècnica
Després de la desintegració de l’URSS, ens trobem de nou mirant cap a la cantonada de la Unió Europea, a la guerra d’Ucraïna i a l’espai divers postsoviètic, només per adonar-nos del nostre desconeixement.
Els països bàltics van ser, probablement, els menys sovietitzats d’aquell territori en termes d’influència cultural. Així doncs, no és estrany que Letònia, cinematogràficament, ja als anys seixanta comencés la seva emancipació estilística del realisme socialista.
L’anomenada Escola de Cinema Documental Poètic de Riga es va concebre plantejant la recerca de la bellesa artística en la realitat, deixant enrere la direcció escènica i l’estètica dels noticiaris.
La primera part d’aquesta sessió està dedicada a l’Escola de Riga i mostra el seu desenvolupament des dels primers intents reeixits de trencar amb les normes del realisme socialista (Uldis Brauns), passant per una aproximació poc habitual per revisitar els traumes històrics (Ansis Epners), fins a unes experimentacions valentes i audaces amb la forma (Herz Frank).
La segona part presenta alguns dels primers curts de Laila Pakalnina, qui ha heretat i adoptat el vessant poètic de l’Escola de Riga, però desenvolupant un ull encara més curiós pels miracles quotidians.
Es projecten: Stradnieks / The Worker (Uldis Brauns, 1963); Polden / Midday (Herz Frank, 1965); Szïvs / Alive (Ansis Epners, 1970); Par desmit minutem vecaks / Ten Minutes Older (Herz Frank, 1978); Vela / The Linen (Laila Pakalnina, 1991); Pasts / The Mail (Laila Pakalnina, 1995); Pramis / The Ferry (Laila Pakalnina, 1996); Papa Gena (Laila Pakalnina, 2001).
Amb la col·laboració de:
