Fitxa tècnica
La història, emmarcada en una Ciutat de Mèxic que transpira dolor i estrès, presenta sense embuts les vides d’uns personatges desesperats i, a primera vista, immorals, d’una manera pertorbadora però visualment molt bella, que, juntament amb la inclusió d’actors no professionals, escenes de sexe explícites i inusuals i un llenguatge cinematogràfic únic que se centra en detalls aparentment irrellevants i en plans llarguíssims, han fet d’aquest cineasta el nou enfant terrible del cinema llatinoamericà.
Pel que fa al paper del sexe en els personatges, Reygadas afirma: “El principi de la pel·lícula n’és alhora un resum: un home i una dona es toquen en una situació de proximitat total, però no aconsegueixen comunicar-se. La distància que els separa els fa patir. La sexualitat sempre és doble: carnal i metafísica, banal i profunda”.