Amos Gitai · 1980 · 51'
Al mont Hebron uns obrers treballen amb pics —els explosius estan prohibits per raons de seguretat— els blocs de pedra destinats a la reconstrucció d’una casa al sector àrab de Jerusalem.
El film és la història d’aquesta casa recordada mitjançant les entrevistes als seus diferents habitants. El 1948 era d’un palestí, el doctor Mahmu Dajani. El 1967, l’any de l’ocupació de Cisjordània, va ser abandonada i requisada per l’estat d’Israel sobre la base de la llei d’“absència”, l’estat la va llogar a famílies algerianes jueves i, al cap d’uns anys, la va vendre a un professor universitari.
“La televisió israeliana no volia admetre que els palestins tinguessin records, lligams i drets en aquesta part del país. Un reconeixement d’aquesta mena significaria, en l’àmbit polític, que s’hauria de trobar una solució política per als palestins, no només com a individus, sinó també com a poble. El responsable del departament de documentals de la televisió va venir a la sala de muntatge i va ordenar que es parés de treballar immediatament” (Amos Gitai).