Dues amigues que parlen i parlen, un noi que passeja amb una càmera amb els ulls desbocats pel paisatge i que sembla haver-se quedat sense paraules, l’estiu de l’adolescència en el qual tot canvia. El cinema de Santos és minuciós, reflexiu i explora els temes amb la subtilesa dels colors d’un quadre, d’una postal o d’un poema. És capaç de generar imatges emocionants però sobretot de suggerir-ne, com quan una imagina què deu estar fent la persona a la qual troba a faltar. A les seves pel·lícules hi trobem un interès profund per com ens relacionem amb l’art, amb la gent i amb el passat, sense amagar una certa melancolia i mitomania pop.
Llicenciat en Història de l’Art i diplomat en Direcció Cinematogràfica al Centre d´Estudis Cinematogràfics de Catalunya, Ángel Santos és ja una figura clau en el panorama cinematogràfic actual. A part d’una filmografia rica i la seva faceta de coordinador i programador en diversos festivals i mostres, treballa en entorns educatius i acompanya (a través de l’escriptura i la producció) molts altres cineastes. En el seu univers hi orbiten noms com Pablo García Canga (que va formar part de Dies curts l’any 2021) o els també gallecs Santos Díaz i Iván Castiñeiras.
En aquesta sessió podrem conversar amb ell al voltant de quatre peces que corresponen a períodes de la seva carrera molt diferents, però que entrellacen mirades, personatges i temes sempre presents en el seu cinema.
Sessió de curtmetratges
ÁNGEL SANTOS TOUZA, 2004-2023. Espanya. VE. 61'. 35mm-Arxiu digital.
Es projecten: Septiembre (Los amores jóvenes) (2004): l’últim dia de les vacances d’estiu d’una parella a un poble de costa; Fantasmas #1 (2010): una reflexió entorn de les imatges enregistrades de la infància; M. (2017): retrat del pintor pontevedrès Manuel Moldes; Alicia fai cousas (2023): Alicia té vint-i-cinc anys i fa coses.