Stanley Kubrick · 1968 · 164'
Ara, ultrapassada ja la data mítica, encara no sabem quina generació podrà gaudir realment d’algunes de les coses que el film avançava: estacions aeroespacials, bases fixes a la Lluna i viatges tripulats als confins de l’Univers. La grandesa de 2001: A Space Odyssey rau tant en la seva explicació del nostre passat com en la prodigiosa visualització d’un futur que encara sembla llunyà. Amb profundes connotacions filosòfiques i morals, el film és una fita insuperada del cinema.
“Kubrick ha concebut un film que trastorna i envelleix tot el cinema de ciència-ficció. Una de les trampes que envolta amb més freqüència la ciència-ficció és la seva incapacitat per sortir d’una visió ‘antropomòrfica’ del cosmos. Hi ha cent milions d’estrelles a la nostra galàxia i hi ha cent milions de milions de galàxies a l’univers visible i, amb aquest panorama, un dels temes privilegiats és el de l’existència d’altres civilitzacions. Tanmateix és difícil d’imaginar móns diferents sense recórrer a mesures humanes i, amb això, convertir les mesures reals o possibles d’aquests móns en quelcom irrisori. Kubrick assenyala que el pensament humà és, davant la possibilitat d’existència d’altres civilitzacions no humanes, completament impotent” (Michel Ciment).