In memoriam: Miklos Jancsó

Al gener d’enguany va morir Miklós Jancsó, el cineasta hongarès nascut l’any 1921 que va conrear la paràbola històrica per denunciar els abusos de poder, la corrupció i els efectes de la tirania al seu país natal i, per extensió, a tota l’Europa comunista, enfront de la vulnerabilitat i la bondat dels homes.

Al gener d’enguany va morir Miklós Jancsó, el cineasta hongarès nascut l’any 1921 que va conrear la paràbola històrica per denunciar els abusos de poder, la corrupció i els efectes de la tirania al seu país natal i, per extensió, a tota l’Europa comunista, enfront de la vulnerabilitat i la bondat dels homes.

I ho va fer a través d’una posada en escena sempre elegant, amb plans seqüència llargs i complexos, moviments de càmera lents i una evident preocupació per l’estètica de la imatge i la narració cinematogràfica. Guanyador del premi al millor director a Cannes el 1972 per Salmo rojo, el recordem amb la projecció de Vicios privados, públicas virtudes, un dels films del seu “període italià”.