Arsènic i puntes de coixí - Taula rodona amb Anna Lizaran, Sergi Belbel, Lluís Pasqual i Ventura Pons

Anna Lizaran dóna el tret de sortida al cicle que li dediquem amb la seva presència a la Filmoteca per presentar-nos la seva única incursió com a directora, "Arsènic i puntes de coixí", i per participar en una taula rodona amb Sergi Belbel, LLuís Pasqual i Ventura Pons, que l'han dirigit al teatre i al cinema.

Anna Lizaran dóna el tret de sortida al cicle que li dediquem amb la seva presència a la Filmoteca per presentar-nos la seva única incursió com a directora, "Arsènic i puntes de coixí", i per participar en una taula rodona amb Sergi Belbel, LLuís Pasqual i Ventura Pons, que l'han dirigit al teatre i al cinema.

La taula rodona tindrà lloc després de la projecció d'Arsènic i puntes de coixí a la Sala Chomón. 

A aquesta projecció en seguiran vuit més de quatre pel·lícules protagonitzades per Anna Lizaran. Hem escollit, d'entre la seva trajectòria, que seguidament resumim, els següents títols cinematogràfics:  Actrius (Ventura Pons, 1996), Forasters (Ventura Pons, 1997), La primera noche de mi vida (Miguel Albaladejo, 1998) i Herois (Pau Freixas, 2010).

Anna Lizaran
Anna Lizaran és una de les actrius més reconegudes del panorama artístic català. Al llarg de la seva carrera ha treballat sobretot en teatre, però també al cinema –a les ordres de directors com Ventura Pons, Francesc Betriu, Rosa Vergés i Pedro Almodóvar, entre d’altres– i a la televisió, en produccions com Jet Lag o Porca Misèria.

L'any 1995 va realitzar la seva única incursió en la realització televisiva amb la direcció de l'obra Arsènic i puntes de coixí, que us oferim en aquesta sessió.

Anna Lizaran i el teatre
Nascuda a Esparreguera l’any 1944, “la” Lizaran es sobretot coneguda per la seva llarga vinculació al Teatre Lliure. Integrant del grup que va fundar el teatre de Gràcia, allà hi ha interpretat grans papers a obres tant diverses com Titus Andrònic (1977), Al vostre gust (1983), La bona persona de Sezuan (1988), El dol escau a Electra (1992), Quartet (1998), Tot esperant Godot (1999), L’hort dels cirerers (2000) o, més recentment, Un matrimoni de Boston (2005) i Dues dones que ballen (2010).

Abans de lligar el seu nom al del Lliure, Anna Lizaran havia estudiat art dramàtic al Centre d’Estudis Experimentals de Barcelona, on va conèixer alguns companys amb qui va fundar Comediants. El 1974 va traslladar-se a París ha estudiar amb el mim Jacques Lecoq durant dos anys. Al seu retorn de la capital francesa va unir-se al grup liderat per Fabià Puigserver per fundar el Lliure a la seu de l’antiga cooperativa gracienca La Lleialtat.

No obstant el seu lligam amb el LLiure, l’actriu també ha treballat en altres teatres, notablement al Teatre Nacional de Catalunya. Allà hi ha estrenat, entre d’altres, Galatea (1998), Escenes d’una execució (2002), Forasters i Dissabte, diumenge, dilluns (2004), El ball d’Irene Nemirovsky (2009) i Agost (estrenada el 2010, ara mateix es reposa al mateix teatre).

Anna Lizaran i el cinema
Al cinema, la Lizaran s’ha prodigat molt menys que al teatre, per bé que ha participat en una quinzena de films de directors catalans i espanyols.

Destaca, per ser la més freqüent, la seva col·laboració amb Ventura Pons, amb qui ha rodat El vicari d’Olot –filmada el 1980, és el primer treball de la Lizaran amb el director, amb qui va tornar a col·laborar a El perquè de tot plegat (1995), Actrius (1997), Morir (o no) (2000) i Forasters (2009). També ha rodat dues pel·lícules amb Francesc Bellmunt:  Salut i força al canut (1979) i La quinta del porro (1981).

Anna Lizaran ha rodat un únic film amb tot un seguit de directors: Francesc Betriu (La plaça del Diamant, 1982); Antoni Verdaguer (La teranyina, 1990); Pedro Almodóvar (Tacones Lejanos, 1991), Rosa Vergés (Souvenir, 1994), Gerardo Vega (La celestina, 1996), Miguel Albaladejo (La primera noche de mi vida, 1998) i Pau Freixes (Herois, 2010)

Anna Lizaran i els premis
Al llarg de la seva carrera, Anna Lizaran ha rebut diversos premis pel seu treball teatral i cinematogràfic. De fet, és l’actriu catalana que més Premis Butaca ha rebut, un total de set entre 1997 i 2011, tant per treballs al cinema (Actrius, La primera noche de mi vida, Morir (o no)) com al teatre (Escenes d’una execució, Forasters, Un matrimoni de Boston i Agost).

A més, “la” Lizaran també ha rebut, en teatre, el Premi Margarida Xirgu de 1982, el Premi Nacional de Teatre de 2003, el Premi Max per Tot esperant Godot el 2001 i el Premi de la Crítica de Barcelona per Un matrimoni de Boston el 2007.

L’any 2008 l’actriu també va rebre el Premi Gaudí 2008 pel seu treball a Forasters, l’adaptació que Ventura Pons va fer de l’obra teatral escrita i dirigida per Sergi Belbel.

Finalment, Anna Lizaran ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2000) i la Medalla al Treball President Macià (2008).