Introducció
Hiroshima i Nagasaki, la particular guerra que els veterans han de lliurar de tornada a casa, passar factura a l'enemic derrotat i les dures condicions de vida a les ciutats arrasades eren alguns dels temes tractats per les produccions que havien decidit retratar la postguerra. El denominat projecte «Manhattan», i per extensió la primera missió de guerra que va contemplar el llançament de la primera bomba atòmica sobre un objectiu en territori japonès el 6 d'agost de 1945, va ser el tema principal de diverses pel•lícules realitzades al llarg de diverses dècades.
Poc després de finalitzar la guerra mundial, The Beginning or the End (Norman Taurog, 1947) estenia la trama de l'argument abastant tot el període del desenvolupament de les bombes. En ella prenia un especial protagonisme el personatge del tinent general Leslie R. Groves, enginyer de l'Exèrcit nord-americà i màxim responsable militar del projecte «Manhattan», qui va donar motiu a l'aparició dels diferents personatges reals que van tenir relació amb el programa com Einsten, Oppenheimer, Fermi o els presidents Roosevelt i Truman. Durant l'època de la seva filmació, tota la informació que envoltava el projecte de desenvolupament dels primers enginys nuclears es mantenia en l'estricte secret, motiu que va portar a falsejar intencionadament tots aquells aspectes que afectaven la manera en què es va dur a terme el programa, o els detalls de caràcter tècnic que presentaven les mateixes bombes. The Beginning or the End arribaria a comptar amb l'assessorament de diversos científics procedents dels centres d’Oak Ridge i Los Álamos, els doctors Hawkins, Shank, Tompkins i Wesel; així com del militar prestat pel coronel William Conidine i el tinent coronel Charles W. Sweeny, pilot al comandament del B-29 «Bockscar» protagonista del llançament de la segona bomba atòmica sobre Nagasaki.
Above and Beyond (Melvin Frank i Norman Panama, 1952) tenia per objecte apropar-se en to de melodrama a la carrera militar del coronel Paul Tibbets al comandament del 509° Grup Mixt de Bombardeig i, al mateix temps, detallar la missió que va dur a terme sobre la ciutat d'Hiroshima al capdavant de la tripulació del Boeing B-29 batejat «Enola Gay». Originalment, la història havia estat una idea que el prolix guionista Bernie Lay Jr. havia proposat al general Curtiss LeMay, màxim responsable de Comandament Aeri Estratègic.La part de la filmació que va requerir la intervenció directa en escena dels bombarders B-29 va tenir a la base Davis-Monthan, situada en Tucson, Arizona, i en el 43° grup de bombarder allí estacionat, el principal focus d'activitat davant les càmeres. Com era habitual en moltes pel•lícules de tall semibiogràfic, la producció Above and Beyond tampoc romandria aliena a rebre la corresponent dosi d'intens dramatisme. Així, mentre el Superfortress duu a terme el vol amb destinació a Hiroshima, els guionistes van decidir impregnar l'escena de certa incertesa provocant que el bombarder es veiés sacsejat per les turbulències.
Ambdues produccions deixaven veure el mateix discurs sobre les causes principals que van implicar l'ús d'armes tan definitives, donant a entendre que era necessari davant la possibilitat que l'enemic fos a punt de tenir disponible idèntic enginy nuclear, o bé l'estalvi de vides nord-americanes que anava significar, atès que evitaria emprendre una ofensiva contra el territori japonès.
La devastació després de la batalla, un dels temes que tractava el cinema de postguerra
Possiblement, The Best Years of our Lives (William Wyler, 1946) sigui la pel•lícula que millor va saber retratar la volta a casa dels soldats una vegada van ser desmobilitzats. Wyler era també un veterà de guerra que havia compartit amb els soldats les seves experiències en primera línia de foc, per tant, sabia perfectament la manera més convenient per transmetre el missatge que portava implícit la història. En ella, els tres personatges protagonistes hauran de fer front a un llarg període d'adaptació a la seva nova condició de civils plena d'incerteses. Especialment complicat serà aquest procés per al mariner Homer Parrish, interpretat per Harold Russell, que ha perdut les dues mans mentre prestava servei a bord d'un portaavions en el Pacífic.
Els estudis de Hollywood eren autèntics mestres a portar a la gran pantalla arguments que trobaven a la sala de judicis el marc ideal per assegurar l'èxit de les seves produccions. Judgment at Nuremberg (Stanley Kramer, 1961), pertanyia a aquesta categoria de pel•lícules que mantenen l'interès fins a l'últim moment. Ambientada en 1948, el guió focalitzava l'atenció sobre el judici que asseia en la banqueta quatre magistrats alemanys als quals no els havia tremolat el pols arribada l'hora d'aplicar les despietades llei d'esterilització i neteja ètnica instaurades pel Règim nazi.
Amb Germania, anno zero (Roberto Rossellini, 1947) tancava el seu cicle de pel•lícules dedicades a la guerra. El corrent del neorealisme italià impregnava novament una crua narració en la qual un nen de 12 anys, Edmund, lluita per obrir-se camí en el Berlín devastat per la guerra.
Sales Lluch, José Miguel. La Segunda Guerra Mundial en el cine. Valladolid: Galland Books, 2010.
Consulteu altres dossiers elaborats per la Biblioteca del Cinema
Bibliografía
- Alonso Ruiz, Pedro Manuel. 1944: una guerra de cine. Madrid: T&B, 2015.
- Cassamagnaghi, Silvia. Quando lo zio Sam volle anche loro: Hollywood, le donne e la seconda guerra mondiale. Udine: Mimesis, cop. 2011.
- Coma, Javier. Aquella guerra desde aquel Hollywood: 100 películas memorables sobre la segunda guerra mundial. Madrid: Alianza, cop. 1998.
- Coma, Javier. La Ficción bélica: grandes novelas americanas (y sus versiones cinematográficas) sobre la Segunda Guerra Mundial. Barcelona: Inédita, 2005.
- Ehrlich, Evelyn. Cinema of paradox: french filmmaking under the german occupation. New York: Columbia University Press, 1985.
- Fox, Jo. Film propaganda in Britain and Nazi Germany: World War II cinema. Oxford ; New York: Berg, cop. 2007.
- Girona, Ramon. [Why we] fight de Frank Capra: el cinema al servei de la causa aliada. Valencia: Ediciones de la Filmoteca, 2009.
- Guerin, Frances. Through amateur eyes: film and photography in Nazi Germany. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2013.
- Historia y cine: realidad, ficción y propaganda. María Antonia Paz Rebollo ; Julio Montero Díaz (ed.). Madrid: Editorial Complutense, 1995.
- Jones, Ken D. Hollywood at war: the american motion picture and world war II. South Brunswick ; A.S. Barnes ; London: Thomas Yoseloff, 1973.
- Koppes, Clayton R. Hollywood goes to war: how politics, profits, and propaganda shaped world war II movies. London: I.B. Tauris, 1988.
- Manvell, Roger. Films and the second world war. New York: Delta, 1976.
- Martínez, Josefina. Los Guerreros de las sombras: [el documental durante la IIa Guerra Mundial. Bilbao: Documental y Cortometraje, DL 1995.
- Mémoires de la guerre en Europe: 1914-1945: textes et images. Cristina Solé Castells (ed.). Lleida: Pagès, 2011.
- Morella, Joe ; Epstein, Edward Z. ; Griggs, John. The Films of world war II. Secacus: Citadel Press, 1973.
- Paz Rebollo, María Antonia. Creando la realidad: cine informativo: 1895-1945. Barcelona: Ariel, 1999.
- Il Racconto della catastrofe: il cinema di fronte ad Auschwitz. Francesco Monicelli , Carlo Saletti (ed.). Verona: Società Letteraria di Verona, 1998.
- Sales Lluch, José Miguel. La Segunda Guerra Mundial en el cine. Valladolid: Galland Books, 2010.
- Sánchez Barba, Francesc. La Segunda Guerra Mundial y el cine (1979-2004). Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias, 2005.
- Schatz, Thomas. Boom and bust: the american cinema in the 1940s. New York [etc.]: Charles Scribner's Sons [etc.], cop. 1997.
- La Shoah: théâtre et cinéma aux limites de la représentation. Alain Kleinberger ; Philippe Mesnard (ed.). Paris: Kimé, cop. 2013.
- Vidal González, Rodolfo. La Actividad propagandística de Walt Disney durante la Segunda Guerra Mundial. Salamanca: Publicaciones Universidad Pontificia, 2006.
- Visiones gratas del pasado : Hollywood y la construcción de la Segunda Guerra Mundial. Fabio Nigra (ed.). Buenos Aires: Imago Mundi, 2012.
- World War II, film, and history. John Whiteclay Chambers II, David Culbert (ed.). New York ; Oxford: Oxford University Press, 1996.
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
Films