- Amor - Conflicte - Diferències - Musical - Versió - Prejudicis

- Immigració - Violència - Dansa

Estimada fins al deliri – com expressió de l’espectacle total i altres gràcies no menys sublims-, West Side Story va passar després a ser repudiada amb el mateix fervor pels especialistes de la desmitificació a ultrança, vell esport supranacional al qual solen dedicar-se amb entendridora obstinació els endevins per sistema, més atents a les seves viscerals egolatries que a l’anàlisi serena d’un propòsit o d’un treball. En qualsevol cas, West Side Story és una de les peces més representatives del musical modern. És probable que no ens trobem davant d’una obra equilibrada al cent per cent.

El diàleg amorós mantingut per Tony i Maria entre les estructures metàl•liques de les escales de seguretat, tot i acceptada la seva naturalesa tova i necessàriament edulcorada, no posseeix el temperament, per exemple, del ball del gimnàs o la gràcia de la despreocupada “Amèrica”. Però això no ha d’influir en l’acceptació del film com una de les aportacions més sensibles que ha fet Hollywood al cine musical. Des del seu impressionant pròleg, on la música de Berstein arriba a qualitats dramàtiques d’indubtable categoria, fins al seu tràgic desenllaç, -amb el preciós “Somewhere” impregnat de les imatges d’un lirisme patètic, contingut-, la història de Tony i Maria s’articula en una enlluernadora col•lecció d’instants memorables, instants que, amb els anys, lluny de perdre brillantor, han accentuat notòriament el seu encant. “Tonight”, “Gee Officer Krupke”, “I Feel Pretty”, “The Rumble”, “A Boy like That” i “Cool” són moments que, amb el permís dels seus detractors, han passat a formar part de la història gran del gènere.

Munsó, Joan. Diccionario de Películas. El Cine Musical. Madrid: T&B, 2006.

ESO i Batxillerat/CF

• Aquesta pel·lícula planteja l’enfrontament entre bandes de joves nouvinguts a la Nova York de meitat dels anys 60’. Considereu si la situació descrita al film manté vigència en la Barcelona actual.

• En aquesta pel·lícula la banda sonora o música extradiegètica té un gran protagonisme. Analitzeu la seqüència inicial del film i la barreja en l’ús del so i la música diegètica –sons que formen part de la història narrada- i la extradiegètica.

• Els protagonistes són majoritàriament nois. Quins rols juguen les noies en l’estructura dramàtica del film?

- Aldarondo, Ricardo. Robert Wise. San Sebastián: Festival Internacional de Cine de San Sebastián/Filmoteca Española/I.C.A.A./Ministerio de Cultura, 2005.

- Aldarondo, Ricardo. Robert Wise: un hombre sencillo / Entrevista por Antonio Castro. “Dirigido Por”, num. 332 (Març 2004), pàg. 36-63.

- Keenan, Richard C. The Films of Robert Wise. Maryland: Scarecrow Press, 2007.

- Munsó, Joan. Diccionario de Películas. El Cine Musical. Madrid: T&B, 2006.

- Miret, Rafael; Balagué, Carles. Películas clave del Cine Musical. Barcelona: Robinbook, 2009.

- West Side Story (DVD). [Madrid]: MGM Home Entertainment, cop. 2003.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema